Reunió amb el grup parlamentari de la CUP, del 13 de juny

Membres de les plataformes Acció Social Catalunya i Precarietat Laboral Sector Discapacitat, s’han reunit avui divendres 13 de juny al Parlament de Catalunya amb la diputada Pilar Castillejo, del grup parlamentari de la CUP i en la línia de les reunions que s’han anat mantenint els darrers mesos amb altres grups parlamentaris

En aquesta reunió s’han posat sobre la taula els següents punts:

• La necessitat que els expedients de contractació entre les entitats i les administracions estiguin a la vista de les treballadores.

Els expedients de contractació defineixen aspectes com ara: el nombre de professionals que hi ha d’haver treballant, les funcions, titulacions, partides pressupostàries, el conveni d’aplicació, etc. Des de les plataformes hem detectat que són moltes les entitats que incompleixen els plecs i clàusules administratives i els punts d’obligat compliment en matèria de legislació laboral.

• La DGAIA no té l’exclusiva de la deixadesa al sector social. Posem sobre la taula el cas d’una important fundació de Barcelona del camp de la discapacitat intel·lectual i la salut mental que portaria anys cometent pressumptament frau, que hem denunciat i que la Direcció d’Anàlisi i Investigacions d’Antifrau ja ha iniciat l’acte de procediment administratiu. Aquest frau deixaria palès que l’administració, en aquest cas l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, portaria 8 anys sense portar cap mena de control dels serveis que externalitzta.

• Desconfiem que les millores del sector social passin per un augment de tarifes del 12% anual durant els propers quatre anys, segons han pactat PSC i ERC i que s’haurien de començar a portar a terme a partir del 2026. Un augment pel qual encara no hi ha fixat cap pressupost.

Des del 2022, cada cop que el Govern ha pujat les tarifes per revertir-les en millorar  les condicions laborals de les treballadores, les patronals i moltes entitats han posat impediments en millorar les condicions de les seves treballadores. Per aquest motiu, demanem el pagament delegat, és a dir, que sigui l’administració que pagui directament els sous.

Segons dades públiques de transparència, entre el 2022 i el 2024, just el període en què el Govern ha augmentat les tarifes, pressumptemet la direcció d’una important patronal s’ha pujat el sou un 20%. Cal assenyalar que molts salaris de patronals i persones directives d’entitats, estan per sobre dels convenis que ells apliquen a les treballadores.

La desconfiança cap a les patronals i entitats del sector social externalitzat és massa gran com per deixar en mans de les negociacions d’aquestes, amb els sindicats, les nostres millores.

• Quant a la unificació de convenis i l’equiparació salarial, posem com a conveni de referència el conveni d’intervenció social de Bizkaia, el més alt de l’estat, amb sous per una persona titulada de grau mig de 28.000 € anuals i al voltant de 32.000 € o 35.000 € per tècniques superiors i persones graduades, i el conveni català SISCAT, com un conveni real i pròxim que ja s’està aplicant. Ambdós convenis, com el d’intervenció estatal, són convenis genèrics, el que permet, si hi ha voluntat, de crear un conveni de referència.

• A molts recursos, sobretot en el camp de la discapacitat i la salut mental, però també en CRAE, s’utilitza una sola figura per desenvolupar diferents perfils professionals, assegurant l’entitat de contractar sempre persones sota categories inferiors o més econòmiques, que són la d’auxiliars educatius, encara que les formacions de les persones treballadores siguin superiors.

• La manca de perspectiva biopsicosocial dels projectes, serveis i recursos, i la no incorporació d’altres perfils per assolir una mirada interdisplinària. A la majoria de recursos, persones amb titulacions diverses sota la categoria més baixa, acaben netejant, cuinant, fent la bugada, preparant i repartint medicació, fent de taxistes, realitzant activitats de lleure i fent intervencions educatives, entre un llistat infinit de tasques domèstiques, de cures, administratives… El mateix paradigma de les integradores socials en centres de protecció, que són contractades per fer d’educadores socials amb salaris inferiors.

• Denunciem les agressions i els incompliments de ràtios a les fundacions i serveis que acompanyem persones amb discapacitat intel·lectual, un fet que és extrapolable al que passa actualment amb els CRAE, on nenes i nens diversos, amb problemàtiques conductuals greus, han de conviure amb altres persones que són agredides, juntament amb les seves referents i sota condicions laborals i salarials miserables.

• Posem de manifest que, tot i l’evidència dels fraus i els incompliments laborals, Inspecció de Treball no sanciona ni existeixen conseqüències greus, el que genera que precaritzar el sector social i les treballadores surti molt bé de preu.

• Se’ns explica que s’està tramitant una llei del tercer sector social, al que expliquem que aquesta mateixa llei especifica que les entitats han de complir la legislació laboral. El mateix text que figura en els expedients de contractació, que han de complir la legislació laboral i que porten anys incomplint. La mateixa llei de lleis que incompleixen sense conseqüències.

• Acordem que la Llei del Tercer Sector Social que s’està tramitant, ha d’obligar a les entitats licitadores a exposar els expedients de contractació, facilitar les denúncies i l’autoorganització de les treballadores davant la manca de confiança demostrada per part de l’administració de portar el control del serveis que externalitza. L’administració ha de donar facilitats perquè les treballadores puguin denunciar els incompliments i que aquesta en si mateixa és una mesura de control potent.

• Demanem la internalització dels serveis licitats i comparèixer al Parlament de Catalunya durant la tramitació de la Llei del Sector Social Externalitzat.